Simplemente esto.
http://www.youtube.com/watch?v=zhAmug6Ts6o&ob=av3e
sábado, 31 de marzo de 2012
lunes, 12 de marzo de 2012
Other person
De vegades m'agradaria ser un altra persona, algú totalment diferent, en un altre país, com si diguerem començar de zero
Altra ciutat, altres amics, no sé... No dic que no m'agrade com estic ara, perque no estic mal, però tampoc bé.
Altra ciutat, altres amics, no sé... No dic que no m'agrade com estic ara, perque no estic mal, però tampoc bé.
jueves, 8 de marzo de 2012
Coses de la vida.
Açò pretén ser una reflexió sobre coses meues, no sé molt bé sobre quines, però ja ho descobriré al llag d'aquest text, que espere siga curt, perque no tinc moltes ganes d'escriure... És més, no m'agrada açò, però necessitava escriure algo ja, perque ja noa guante més, i necessite expressar el que senc per algun lloc, veus? Ja sé de què anirà açò, sobre els meus sentiments. A qui ho llegisca, que no s'avorrisca molt, i si s'avorrix, que s'aguante, per a què comença a llegir-ho.
Al que anava...
Ultimament en Twitter veig molts Tweets de dos persones que s'estimen, i molt, que no és poc, es veu que es volen de veritat, en 140 caràcters només, saben expressar tot el que senten l'un en l'altre, sabeu, començe a sentir enveja d'ells, Perque la seua relació va bé, se'ls veu feliços. Un any i tres mesos enrrere, jo també estava així, però ñes coses canvien, i les persones cometen erros dels que després es penedixen tota la vida, i eixe és el meu cas.
Tot anava sobre rodes, però la vaig cagar, no vaig a tirar-li la culpa a ningú per llegir els meus missates privats en una xarxa social, perque m'ho mereixia. Des d'aquell dia va canviar tot, i si no és tot, casi tot. poc a poc, van començar a sorgir desconfiançes. desconfiançes que des d'un punt de vista tenien la seua raó d'existir. Però d'això fa ja molt de temps, i he fet tot el possible per intentar desfer eixe error, però per lo vist no he pogut. Cada vegada se'm fa mes gran, com si estagués escalant un mur, i que cada vegada que estic a punt d'arribar dalt de tot, el mur s'allarga, i és com si no hagués començat. em senc d'alguna manera frustrat per no poder apanyar el error que vaig cometre, també em senc dolgut,per què la confiança que ella tenia en mi, és com si l'haveren fusellat, va desapareixer casi tota. De vegades em dona la sensació de que s'amaga de mi, com si em tingués por,com si li havera arrebatat quasi tota la seva ànima, i fugira de mi per a que no li l'acabara de arrebatar tota.
així és com em senc des de fa molts mesos, i cregueu-me quan vos dic, que és frustrant eixa sensació, la sensació de saber que has fet mal a una persona, i que per culpa de la teua estupidessa la relació sencera canvie, faça que quasi tot siga diferent. Però el que mes em dol, és que no em crega quen li dic que l'estime amb el meu cor a la ma. Quan em diu que no s'ho creu, és com si em pegaren un colp de peu al pit. En eixos moments és quan més me n'adone de el mal que li vaig fer, i de que el mur seguirà alçant-se sempre que estiga prop del final. De vegades m'ha donat la sensació de que ella no m'estimava, però se que no és aixi, que m'estima, i molt. Per això crec que es tanca i no em diu com es sent, crec que ho fa per protegir-me, per a que no sàpiga com es sent i que no me n'adone de que sóc un monstre, sí, així es com em senc de vegades, com un mostre que li ha fet mal, però que cada vegada que intenta apanyar-ho li fa mes mal. no vaig a dir mentides, m'he plantejat deixar-la, i ella també ho ha pensat. Però jo no podria, al igual que ella se que tampoc podría fer-ho. A pesar del que diga ella, l'estime molt, molt més del que es pensa. No tinc més ganes d'escriure, però no crec quer açò dega quedar-se així.
Molt diuen que veig les series massa ràpid, però necessite fer-ho així, no puc, és a dir, no vull parar-me a pensar el que passa, no tinc ganes de plorar. Per això em refugie en series, pel·lícules, videojocs. Però això tampoc és bo, perque em diu que li faig més cas al pc que a ella, lo qual no és cert. pero bueno, aquesta es la meva història. El que senc. No solc fer estes cosses, però ho necessitava. Ara em senc una miqueta millor.
Menys mal que anava a ser curt, no? Perdoneu si hi ha alguna falta de ortografia, perque no tinc ganes de repassar el text, ara mateix sols tinc ganes de submergir-me en les series.
Bona nit, cuideu-se, i no feu cosses de les que es pugau penedir.
Al que anava...
Ultimament en Twitter veig molts Tweets de dos persones que s'estimen, i molt, que no és poc, es veu que es volen de veritat, en 140 caràcters només, saben expressar tot el que senten l'un en l'altre, sabeu, començe a sentir enveja d'ells, Perque la seua relació va bé, se'ls veu feliços. Un any i tres mesos enrrere, jo també estava així, però ñes coses canvien, i les persones cometen erros dels que després es penedixen tota la vida, i eixe és el meu cas.
Tot anava sobre rodes, però la vaig cagar, no vaig a tirar-li la culpa a ningú per llegir els meus missates privats en una xarxa social, perque m'ho mereixia. Des d'aquell dia va canviar tot, i si no és tot, casi tot. poc a poc, van començar a sorgir desconfiançes. desconfiançes que des d'un punt de vista tenien la seua raó d'existir. Però d'això fa ja molt de temps, i he fet tot el possible per intentar desfer eixe error, però per lo vist no he pogut. Cada vegada se'm fa mes gran, com si estagués escalant un mur, i que cada vegada que estic a punt d'arribar dalt de tot, el mur s'allarga, i és com si no hagués començat. em senc d'alguna manera frustrat per no poder apanyar el error que vaig cometre, també em senc dolgut,per què la confiança que ella tenia en mi, és com si l'haveren fusellat, va desapareixer casi tota. De vegades em dona la sensació de que s'amaga de mi, com si em tingués por,com si li havera arrebatat quasi tota la seva ànima, i fugira de mi per a que no li l'acabara de arrebatar tota.
així és com em senc des de fa molts mesos, i cregueu-me quan vos dic, que és frustrant eixa sensació, la sensació de saber que has fet mal a una persona, i que per culpa de la teua estupidessa la relació sencera canvie, faça que quasi tot siga diferent. Però el que mes em dol, és que no em crega quen li dic que l'estime amb el meu cor a la ma. Quan em diu que no s'ho creu, és com si em pegaren un colp de peu al pit. En eixos moments és quan més me n'adone de el mal que li vaig fer, i de que el mur seguirà alçant-se sempre que estiga prop del final. De vegades m'ha donat la sensació de que ella no m'estimava, però se que no és aixi, que m'estima, i molt. Per això crec que es tanca i no em diu com es sent, crec que ho fa per protegir-me, per a que no sàpiga com es sent i que no me n'adone de que sóc un monstre, sí, així es com em senc de vegades, com un mostre que li ha fet mal, però que cada vegada que intenta apanyar-ho li fa mes mal. no vaig a dir mentides, m'he plantejat deixar-la, i ella també ho ha pensat. Però jo no podria, al igual que ella se que tampoc podría fer-ho. A pesar del que diga ella, l'estime molt, molt més del que es pensa. No tinc més ganes d'escriure, però no crec quer açò dega quedar-se així.
Molt diuen que veig les series massa ràpid, però necessite fer-ho així, no puc, és a dir, no vull parar-me a pensar el que passa, no tinc ganes de plorar. Per això em refugie en series, pel·lícules, videojocs. Però això tampoc és bo, perque em diu que li faig més cas al pc que a ella, lo qual no és cert. pero bueno, aquesta es la meva història. El que senc. No solc fer estes cosses, però ho necessitava. Ara em senc una miqueta millor.
Menys mal que anava a ser curt, no? Perdoneu si hi ha alguna falta de ortografia, perque no tinc ganes de repassar el text, ara mateix sols tinc ganes de submergir-me en les series.
Bona nit, cuideu-se, i no feu cosses de les que es pugau penedir.
miércoles, 7 de marzo de 2012
Neutron Star Collision
El mundo se deshace
Las aureolas ya no brillan
Intentamos hacer una diferencia
Pero nadie quiere escucharnos
Los gritos de los predicadores,
Sus doctrinas se hacen nube
Entonces se disiparán como copos de nieve en un océano
Las aureolas ya no brillan
Intentamos hacer una diferencia
Pero nadie quiere escucharnos
Los gritos de los predicadores,
Sus doctrinas se hacen nube
Entonces se disiparán como copos de nieve en un océano
martes, 6 de marzo de 2012
Time to time.
Hay veces que me siento destrozado, molido, siento que no puedo aguantar esta situación más, pero pienso en ella, y me digo: "No la puede sdejar escapar, es lo mejor que te ha pasado en la vida, y eres un afortunado por tenerla a tu lado, venga, aguant aun poco más, no siempre será así". Cada día cuando me levanto, espero que sea ese dia, pero nunca llega, yo no me desanimo, pero empieza a cansar, y cada vez más.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)