La veig mal, molt mal, la xica per la qual ho donaria tot i més. I per el que entenc està mal sols per la meua mera existència. I això em fa sentir-me mal encara que no se'm note. Si estic amb ella va mitjanament bé, però seguix estant malament, però si m'allunye d'ella, els dos estem pitjor. Què he de fer? Quina és la puta sol·lució d'aquesta merda de trencaclosques? Ja li ho he dit tot, no puc dir res més, perque seria repetir-me. Ja no puc fer res més, doncs ja he fet tot el que estava a la meua ma per intentar sol·lucionar-ho.
Dis-m'ho tu! Quina és la sol·lució per a que els dos pugam estar bé?!
